23 de gen. 2009

L'observació

El fil de la conversa
...tota persona pren les decisions que vol prendre... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passen ens n’adonem o no... el desig, el voler es fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i una actitud personal front de les coses que ens passen...la primera baula de la cadena és el “jo”... la capacitat d'observar-nos ens pot ajudar a conèixer el punt de partida.

Recordo un somni de l’altre dia: em vaig despertar perque vivia un moment angoixant; amb un grup de gent havíem d’apilar un munt de capses i el temps ens anava curt... afloraren els nervis i van començar a alçar el to de veu i a fer-nos retrets... i amb això vaig obrir els ulls i... ai, sort que era un somni!. Es veu que no m’havia despert del tot perquè als pocs segons va continuar el somni de les capses..
El matí, cara neta, vaig pensar que això, justament això era el que explicava Tolle[1] quan recomanava discriminar el ser de l’ego; ser capaç de percenre i acceptar, sense qualificacions, els propis pensaments.
Nosaltres no som el nostre pensament. Viure l’ara, amb tota la seva intensitat i observar els nostres pensaments com si fóssim un espectador extern resulta fonamental per arribar al fons del nostre ésser.
Es a dir, la veueta que sentim dins el cap no som nosaltres, es solament una part de nosaltres, la part dels pensaments repetitius i persistents, d’emocions i esquemes de reacció derivats de l’ambient familiar, de la cultura, de l’educació que hem anat rebent i que conforma l’estructura de l’ego que és una part de “jo”. Discriminar-ho resulta important si volem dirigir i manar la nostra vida.

El mateix Tolle[2] també assenyala també que en el moment en que comences a “observar el pensador que ets” s’activa un nivell superior de comprensió. I que les coses realment importants –bellesa, amor, creativitat, alegria, pau interior...-sorgeixen de més enllà del pensar... No es tracta d’analitzar o jutjar, simplement observar els pensaments i els sentiments.

En aquesta mateixa línia trobaríem altres posicionaments com, per exemple, el de V.Frankl[3] quan en el seus principis fonamentals assenyala: “Observa’t a tu mateix des de la distància, deixant constància de que aquesta capacitat és una qualitat estrictament humana”
Maturana[4] aixi mateix assenyala, des del camp de la biologia, que la persona te la qualitat de poder observar les seves relacions en el que anomena “deriva de la vida”: successió de moments encadenats i únics que es van produint en la continua adaptació (quan no hi ha adaptació hi ha mort o ruptura de relacions) d'un individu amb altres individus i amb l'entorn. Com Tolle manifesta l’única existència del “ara” puix el passat es reviu en aquest mateix precís moment (i es reviu amb els ulls i sentiment de l’ara), i el futur no es pot predir. D’altra banda Maturana no solament parteix del jo si no que assegura que “tot ésser viu, viu el seu viure, com si fos el centre del cosmos”, fent referència tant a persones, com a animals o plantes

Com desfullam la ceba del nostre ésser?. De banda les orientacions del darrer post, voldria afegir l’aportació de T.Harv Eker[5] en relació al que anomena els nostres "patrons mentals
Parteix de la cadena coneguda:
pensaments -> sentiments -> accions -> resultats
i assenyala que solament podem canviar els resultats si canviam els pensaments, la programació mental. Diu que en relació a qualsevol tema (doblers, creences, inquietuds culturals o socials...) tenim un esquema determinat per:
La programació verbal: que escoltaves de petit?
Uns models de referència: què veies de petit?
I uns incidents concrets: que vas experimentar de petit?
També assenyala les passes per al canvi:
a.- Consciència (pensar en allò que vam rebre)
b.- Comprensió (de quina manera ens afecta i quines altres possibilitats es podrien donar)
c.- Dissociació (entre pensaments o maneres de ser i persona: la possibilitats de triar)
d.- Declaració (de la meta i de les passes necessàries per arribar-hi
Ja podriem començar a treballar, no?

Guillem Pont.
Gener 2009
Imatge (2004): Creixement de la soca de l’eucaliptus de l’hort de sa Begura. Mirar el que hi ha rera les aparences del “jo” ens pot ajudar a créixer.


[1] E.Tolle. “Un nou món, ara, troba el propòsit de la teva vida”. Ed. Rosa dels Vents, 2006
[2] E. Tolle. “El poder del ahora”. Gaia Ediciones, 2001
[3] A.Pattakos.- “En busca del sentido”. Ed. Paidós Plural, 2005
[4] H. Maturana (ja referenciat)
[5] T.Harv Eker.- “Los secretos de la mente millonaria”. Ed. Sirio, 2006