El ponent no ho va plantejar com a cosa seva, simplement va dir que al llarg dels anys, els participants en els seus seminaris havien anat treballant conceptes que, segons el seu parer, ben bé es podrien incloure en l’articulat de la Declaració Universal dels Drets Humans. Proposava, idò, una ampliació dels 30 Drets existents actualment. En concret proposava afegir a la llista:
31.- Dret a equivocar-se. Ho argumentà dient que si es cert que tots fem les coses amb la finalitat que ens surtin bé, llavors l’errada no hauria de ser mal vista si no l’inten
t de fer les coses d’una altra manera. Això. No solament feria desaparèixer sentiments de culpabilitats, si no que, a la llarga incrementaria els intents i els encerts
32.- Dret a canviar d’opinió. Qualsevol nova informació que ens arribi pot afavorir un canvi de visió i un canvi d’opinió. Canviar d’opinió no solament no hauria d’estar mal vist –girajaques els diuen ara- sinó que s’haurien de facilitar espais d’informació facilitadors d’aquests canvis.
33.- Dret a anar-se’n d’un lloc sense que passi res. A aplicar quan hom es troba en un entorn no amigable, tens, dispar amb el propi sentir... o simplement, perquè vol. Aixecar-se i partir no hauria de ser motiu de crítica ni de confrontació; passa i ja està.
Ho vaig trobar tal lògic que ho vaig comprar de seguida: em sembla bé l’ampliació.
Però, ai las!, una cosa és l’acceptació o identificació intel·lectual i una altra ben diferent és la integració a l’ésser.
Me’n vaig adonar l’altre dia quan una persona s’aixecà de la taula i se’n va anar sense donar explicacions. Em va doldre; vaig tenir sentiment d’abandó. Prova inequívoca de que no havia fet el pas de l’enteniment a la integració.
Hauré de treballar el tema. De moment i per començar posaré a la vista un objecte que hem recordi els nous Drets.
31.- Dret a equivocar-se. Ho argumentà dient que si es cert que tots fem les coses amb la finalitat que ens surtin bé, llavors l’errada no hauria de ser mal vista si no l’inten
t de fer les coses d’una altra manera. Això. No solament feria desaparèixer sentiments de culpabilitats, si no que, a la llarga incrementaria els intents i els encerts32.- Dret a canviar d’opinió. Qualsevol nova informació que ens arribi pot afavorir un canvi de visió i un canvi d’opinió. Canviar d’opinió no solament no hauria d’estar mal vist –girajaques els diuen ara- sinó que s’haurien de facilitar espais d’informació facilitadors d’aquests canvis.
33.- Dret a anar-se’n d’un lloc sense que passi res. A aplicar quan hom es troba en un entorn no amigable, tens, dispar amb el propi sentir... o simplement, perquè vol. Aixecar-se i partir no hauria de ser motiu de crítica ni de confrontació; passa i ja està.
Ho vaig trobar tal lògic que ho vaig comprar de seguida: em sembla bé l’ampliació.
Però, ai las!, una cosa és l’acceptació o identificació intel·lectual i una altra ben diferent és la integració a l’ésser.
Me’n vaig adonar l’altre dia quan una persona s’aixecà de la taula i se’n va anar sense donar explicacions. Em va doldre; vaig tenir sentiment d’abandó. Prova inequívoca de que no havia fet el pas de l’enteniment a la integració.
Hauré de treballar el tema. De moment i per començar posaré a la vista un objecte que hem recordi els nous Drets.
Guillem Pont
Novembre, 2009
Imatge: Volen tres coloms
