30 de des. 2010

Propòsits

Un dels condicionaments del nostre entorn cultural actual ens convida a fer nous propòsits el dia de Cap d'Any. Supòs que empesos per allò de “any nou, vida nova”, acostumem a proposar-nos ser mes bons al·lots, deixar de fumar, començar el règim, posar ordre a determinats aspectes de la vida, cuidar el cos, fer-nos regals, no girar més la llengua quan parles amb algú que t'entén, destinar el 0,7% del sou per ajudar a qui ho necessita... i coses semblants.

Propòsits pensats, escrits o dits en ferma convicció en el moment en que es plantegen i que després acostumen a volatilitzar-se com ho fa l'esperit i, als pocs dies, desaparèixer del tot i sense gens de solam, fins que torna arribar un altre Cap d'Any.

Òbviament també hi ha persones que no se'n fan cap propòsit, ni per Cap d'Any ni en cap altra data. Fins i tot en conec que, potser empesos per la por, porten una cuirassa en tants de fulls a la inconsciència que o be pensen que no hi ha res a millorar o que ja està bé així com està; dos pols d'una mateixa idea central: no m'atreveixo a moure'm d'aquí on estic.

I com que sempre acostumem a justificar el que volem justificar, en el primer cas es sol dir que sortir de la zona còmoda costa molt, que resulta massa sacrifici... o estanca el tema amb un lacònic “no vaig poder”.

En el segon cas, quan la persona no vol fermar-se a cap compromís es costum aplicar-se la més contundent de les justificacions: tanmateix no serveix per res!

Darrerament, però, el que estudien el cervell i indaguen sobre el perquè pensem el que pensem, van descobrint cosetes ben transcendents com és ara que “el cervell no cerca la veritat, sinó el sobreviure” o “la victòria més dura és la que es dona sobre un mateix”; es a dir, el cervell, el nostre, el mateix que ens fa pensar, sentir i actuar, no ens ajuda gens ni mica a complir els propòsits de Cap d'Any ni tampoc els altres.

Però...si fos el nostre desig canviar alguna cosa, com podem guanyar la peresa del cervell?.

Segons Cordelia Fine (www.redesparalaciencia.com), hi ha un camí: en comptes de molts propòsits, un de sol, no més un.

I a més estructurat en petits reptes, un per a cada dia (per exemple demà no encendré la cigarreta que acostumo a fumar abans d'anar a dormir... i el dia següent un altra petit repte, i així)

Es a dir, convertir els grans propòsits en petites intencions controlables a curt termini.

Provar-ho no costa gaire; i si surt bé produeix fonda satisfacció, creixement i millora. Què més es pot demanar?

Per un 2011 farcit de propòsits treballats!


28 de des. 2010

Veritats?. Quines?

Qüestiona el que sembla obvi, res és el que pareix”, era un missatge que, gairebé de forma diària, repetia el vell professor Itamar. No hi ha realitats, donam per bones les interpretacions, individuals o col·lectives, que nosaltres en fem....

El missatge anava apareixent a la pantalla de la memòria, mentre escoltava la divertida i contundent presentació del “Pronòstic , calendari per a la Mallorca del 2011. Calendari nou, que dóna aigua quan plou”, amb textos de Tomàs Martínez i dibuixos de Josep Cortès.

En Miquel Grimalt, rient rient, ens deia que el calendari no deixa de ser una mentida, o si es vol en mes fi, un convencionalisme inexacte, tant pel que fa a la mesura tel temps com per les celebracions que si esmenten.

I tot sense sortir del nostre habitual calendari eclesiàstic catòlic!, del que correspon a la nostra cultura; que altres sistemes hi ha de mesurar el temps i de fer celebracions.

Malgrat tot, després ens recomanà comprar el “Pronòstic”. Que en altres formats i al llarg de molts d'anys es constituí en el llibre de consulta més habitual, si no únic, de la nostra pagesia.


1 de des. 2010

Una de les 10 estratègies


Noam Chomsky, lingüista, filòsof i activista americà és, sens dubte, un dels pensadors vius més influents.
Per la finestra oberta de les xarxes socials, em va arribar l'altre dia, una de les seves reflexions: "Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica".
Em va agradar conèixer la seva visió sobre les tècniques que acostumen a utilitzar els gabinets i centres especialitzats de comunicació.
De totes les estratègies, i potser perquè lliga amb la curolla que ens aquests moments em mou, la que em fa un tup-tup més persistent en el cervell és la darrera. Diu:
10.- "Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, els "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicologicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, mes gran que el dels individus sobre ells mateixos".
Les ones del coneixement no sempre arriben d'hora...i aquí, en aquests raconet del mon, en que han de travessar la mar i tot el Pla, encara més.