27 de març 2011

Una de llengua: Esgrellat!


Volia trobar el mot referit a grell (cadascuna de les parts separades per membranes, de què consta la part comestible de certes fruites i hortalisses, com la taronja, la nou, la ceba...) per assenyalar que el nostre és un poble separat en molts de sentits. I després de trescar el diccionari (graellat, gruillat...) he trobat el participi del verb esgrellar (dividir en grells) que s'hi escau.
M'agrada el mot, que no te res a veure amb la graella on, segons tradició, torraren el nostre sant patró. D'altra banda, trescar el diccionari, com acostumava a fer el recordat Mn. Joan Rosselló, sempre resulta una activitat que raja, calma curiositats alhora que en destapa d'altres. Però anem a la qüestió dels grells...
No solament som cinc nuclis separats físicament i emocional on cada un viu com si els altres no existissen; si no que, a més, en cada nucli hi ha entitats i associacions totalment desconnectades que res tenen a veure una amb l'altra; si no que, a més, els qui estan en grups d'una mateixa línia d'actuació, acostumen a donar-se l'esquena com els fesols, si no que, a més, encara que un determinat grup pugui tenir l'aparença de compacte, no sempre la realitat del que és justifica el que sembla...
Basta ullar qualsevol dels actes que tenen la consideració de públics
Potser hem arribat al cim de la desconsideració, menyspreu, ignorància...de les accions alienes. Segurament és normal, tots som fruit d'un temps i unes circumstàncies que empenyen a l'individualisme autosuficient disfressat de mil formes.
El Diari Digital que és a punt de néixer, pot ser un punt d'inflexió, una nova manera d'enforcar el viure en comunitat. Es moment de canvi!  

21 de març 2011

Una qualitat positiva que et reconeixes

Rient rient i sense una planificació prèvia, a les trescades dels Trescadors, s'ha iniciat una mena d'alfabetització emocional.
Es va començar per contestar a la pregunta “i ara com et sents?” després d'una excursió llarga i pesada, es va continuar amb el “que t'ha suggerit?” una imatge determinada i ahir...
Ahir no havíem encetat cap tema fins que, ja en el bus de tornada, na Renata, la positiva, decidida i valenta polonesa que parlant habitualment en castellà mostra acceptació, respecta i entén la llengua catalana fins al punt d'atrevir-se a fer la lectura del poema “El grog Blau” de Costa i Llobera, llançà la pregunta: “I avui que no feim enquesta?”
Va resultar un estímul sobre l'existent que provocà una intervenció en aquest continu sargit vital; farem l'enquesta, però... de què?. Hmm,hmm... ja està!, confiant amb el paper i el bolígraf de n'Encarna, ¿Quina qualitat positiva et reconeixes?
De davant a darrera i, en general, de dreta a esquerra (hi ha tal imprecisió que descarta tant la possibilitat identificativa com el possible valor científic), varen anar sorgint els següents mots:
força física, procés de recuperació de paciència, fortalesa, simpatia, decisió, bon fons, positivisme, constància, positivisme, caparrudesa positiva, trull de la gent, encollonador, fusió amb la naturalesa, caparrudesa, optimisme, sinceritat, positivisme, satisfacció, habilitat per dormir en qu

alsevol indret, activisme, nervi/acció, aprenentatge ràpid, activisme i activisme.
Mes enllà dels mots, tant la intuïció com la lectura superficial d'entorns relacionals, derivada dels dubtes, els cares i els mots... em diuen:
  • Les persones trescadores responen, sense problemes, a les propostes que es van fent
  • El punt anterior evidencia confiança i bon ambient
  • Els dubtes i les imprecisions determinen la falta de costum en l'automirada
  • Estem mes acostumats a detectar abans els defectes que no les virtuts
  • La falta de continuïtat impedirà conèixer el sentir que provocà la pregunta
Com diuen els excursionistes, per avançar s'ha de fer una passa rere l'altra!.
Imatge: degotís calcari sobre la roca que per posició i impacte de llum sembla una serpota, el condicionament dels nostres patrons mentals