16 de maig 2012

Ui iuiui iuiui...la que ens arriba!


Prémer el botó va ser un acte gairebé instintiu, així mentre acabes de feinejar i endreçar la sala escoltes una mica de música. L'aparell és d'aquests d'oferta i d'obsolescència programada, això fa que, situat on està i sense antena exterior, segons el moment del dia, has de triar una emissora o una altra puix, altrament, les interferències acostumen a guanyar el so desitjat.
Girant suaument la roda de sintonitzar emissores, la vaig deixar sobre una que es sentia prou bé: que soni!
No sé quina emissora era, però per la qualitat del so diria que era potent, vull dir nacional o d'aquestes d'aqui que emeten amb força
Res que al cap d'algunes anades i tornades, es veu que va acabar la música i vaig sentir parlar. De tot d'una no hi vaig parar atenció, ja es cansarà...però no, anava de reflexions, era una veu d'home pausada i clara, no sé si era capellà o seglar, però amb el seu parlar diria que coneixia l'art de l'oratòria, es feia escoltar!.
Tant que vaig parar uns moment i deixant el que tenia entre mans vaig escoltar. Va ser una estoneta curta,. Parlava, en castellà, sobre el quart manament de la Llei de Déu, aquell que diu “honraràs a tu padre y a tu madre”. Comentava l'obligació moral que tots tenim de respectar als pares....i dins aquests entorn de lògica i consens, de patró mental assumit des de la infantesa, afegia que no havíem de ser reduccionistes que el manament no és limitava als pares biològics, si no que abastava a tots els superiors incloent-hi les autoritats, posant-les en la mateixa línia que els pares...i al cap d'una estona, i a nivell d'exemple, també va incloure els mestres dins el conjunt d'autoritats.
En definitiva, venia a dir, que si no respectam les autoritats (no va afegir allò de “civils, religioses i militars”, però poc hi faltà), mala cosa perquè voldrà dir que desatenem les orientacions de la llei natural.
Exercint l'irrenunciable dret de llibertat individual, vaig prémer, altra vegada, el botó i vaig apagar l'aparell, però no vaig quedar tranquil...
Vaja, vaja una manipulació tan sibil·lina, en aquests temps concret de crispació i mentides. Cert és que qui te els doblers i pot dominar els mitjans de comunicació pot orientar l'oli -en aquest cas la opinió no crítica- cap on li convé.
Haurem d'estar cada dia més alerta a l'hora de sedassar les informacions i estímuls que ens arriben, no podrem deixar dormir la consciència.