26 de des. 2012

Presentació del llibre


Cortès, Josep (2012).- Sant Llorenç des Cardassar. Edificis singulars, possessions, molins, pous, sínies, fonts, jaciments arqueològics...
Les bases d'una presentació
Atès que havia fet el pròleg del llibre deixant constància de la possible transcendència que pot -i necessita- tenir en relació al nostre patrimoni; atès també que l'autor havia fet una precisa síntesi explicant el “que” del treball, publicada a Flor de Card...Després de fer referència a l'emotiva dedicatòria vaig optar per intentar teixir, potser amb més voluntat que enginy, una presentació reflexiva del treball que es concreta en sis petits apartats:
a.- La necessitat de tancar velles portes per obrir nous camins i possibilitats
Suggerit per la coincidència del dia de la presentació amb el “canvi de cicle” del Calendari Maia. I considerant que per a en Pep la realització de tots els dibuixos ha sigut una tasca llarga en el temps...però que ja té tot el patrimoni del Terme Municipal dibuixat. Considerant, també, que aquest mes es tanca la llarga i gruixuda dedicació a la revista local, coneixent el seu activisme i el seu treball, gairebé enllestit referit a la Memòria històrica... quines noves aventures engegarà?.
I encara més, quines rutines de cada un dels presents convendria tancar per possibilitar nous camins de trànsit i/o d'aventura?.
Si no es tanquen velles portes, difícilment es poden obrir noves finestres a altres horitzons
b.- Qüestionar el valor de totes les coses
Les presentacions de llibres solen implicar la magnificència tant de la feina feta com de l'autor, però seguint la línia maturanenca del “malgrat pugui dir el contrari tothom és allà on vol estar” en planteja ¿per què hauria de ser més important i transcendent un treball intel·lectual que un altre de manual, o un individual que un altre d'equip, o un personal d'un social?. Solament el temps i encara de forma relativa, podrà determinar la transcendència del que cada un de nosaltres fem cada dia.
c.- Sobre el concepte de propietat
Si, tal com assenyala Echeverria i d'altres, vivim en mons interpretatius, ¿fins a quin punt l'autor és propietari de l'obra?. Es proposa que l'autor d'una obra plàstica he és fins que l'exposa o l'ofereix en venda als altres de la mateixa manera que l'autor d'un llibre ho és mentre el redacta i poleix fins que l'entrega a l'editor. A partir d'aquí les obres són dels espectadors o dels lectors que, en base a l'envit de l'autor, “re crearan” el seu propi mon amb nous pensaments, emocions i, qui sap!, tal vegada amb noves propostes d'acció!
Que bo que seria que la feina de l'autor, en aquest cas, acabàs amb una nova percepció i valoració del patrimoni local!
d.- Sobre el “per a què” del que fem el que fem
Indagar la finalitat, el per a què, es fa de cada dia més necessari. Si mes no per poder ponderar la resultant entre el cost i l'esforç en relació al resultat obtingut. Potser, en determinades circumstàncies “no fer res” podria resultar la decisió més sostenible i ecològica. Superat l'ego personal, ¿que li convendria més al mon que ens ha tocat viure?
e.- Sobre els compromisos que volem assolir.
La proposta d'en Pep representa, des del meu punt de vista, un envit a la valoració i al conservacionisme del patrimoni que encara tenim, però... a partir d'aquí, ¿quin compromís volem assolir?. Tot resta a les mans, les intencions, del lector. Podem assolir una nova actitud crítica o seguir com fins ara. Si el llibre ha de ser, sols, una peça més a la prestatgeria, quedarà bé perquè és bonic en si mateix però, si no anam una mica més enllà, de poc haurà servit l'esforç i la feina de l'autor.
f.- També som el que fem
Amb línia amb el comentari que havia fet en Tomàs en el moment d'obrir l'acte, que qualificà en Pep de “renaixentista” en el sentit de que sap tocar moltes coses i totes bé, vaig voler incidir en que el llibre és, en el fons, un retrat de l'autor. Perquè fem així com som. Però el fer també crea ser. Segurament la pràctica dels dibuixos l'haurà fet més destre, i també al cercar dades i elements a dibuixar li haurà ajudat a canviar la seva mirada del patrimoni... el fet de fer el present llibre, encara que no volgués, l'haurà canviat una mica. Tots canviam en funció del que fem!