16 de maig 2013

Sostenibilitat o proximitat

Sant Llorenç, Son Carrió, Sa Coma

Mirant la fotografia on es contemplen els tres nuclis de població del Terme Municipal: Sant Llorenç, Son Carrió i la Zona Costera, i també considerant la importància econòmica així com la variabilitat poblacional i singularitat d'aquesta darrera, se'ns planteja el dilema de l'enunciat.
Sempre s'ha de triar i, de fet, els nostres governants ja han triat al intentar satisfer les demandes generalitzades de les persones de cada un dels nuclis. Cada comunitat vol gaudir de tots els serveis possibles i, a més, de forma propera: la “nostra” biblioteca, el “nostre” PAC, el “nostre” teatre, el “nostre” poliesportiu, la “nostra” piscina, les “nostres” oficines municipals...però:
Es sostenible aquesta proposta que, amb certs desequilibris zonals, s'intenta aplicar?
Segurament no resulta gens fàcil trobar punts de confluència (La tradicional “tothom que miri per a ell i Déu per a tots!” ens marca), però malgrat això i des d'un punt de vista de ciutadà del mon, on tot és relacionat amb tot, es pot mantenir aquest nivell de despesa?
Certament tots hem de poder gaudir dels mateixos serveis i sempre a l'alça (¿Per què hauria de tenir, per exemple. més transport públic un ciutadà de Galícia o de Palma que un ciutadà de Sant Llorenç o mes espais de reunió comunitària un ciutadà de Petra que un de Son Carrió?). Però, ¿com es pot entrunyellar aquest desig quan el llençol no arriba? I encara més, ¿com es podrien equilibrar els serveis dels diversos nuclis de població?
Val a dir que, de moment i fent equilibris, sembla que els nostres governants se'n surten, però, tal vegada, comença a ser hora de reflexionar, de forma conjunta, sobre aquestes o altres preguntes. Implica visió de globalitat i, per descomptat superar aquesta mena de “auto odi entre els diversos nuclis de població” que s'ha deixar arrelar (si més no aparentment) des de diversos posicionament polítics i ha donat, fins ara, els seus bon rèdits electorals. Un auto odi que segurament neix en la desatenció històrica del nucli amb més habitants vers els altres i que, al no haver-hi polítiques mitigadores, sembla que desemboqui, segurament per manca d'informació i transparència, en una suposada espiral de greuges comparatius, que es percep segons el posicionament en cada un dels nuclis.
La profunda i àmplia crisi -econòmica i de valors- que ens toca viure ofereix, també, les seves oportunitats. Potser arriba l'hora de repensar moltes d'aquelles coses que “son així” o “sempre s'han fet així” .
Son moltes les preguntes que podrien tancar aquest comentari que voldria encetar, o millor suggerir, un tema local de transcendència futura. Fins i tot resulten abundoses les preguntes que resten una vegada descartades totes aquelles que sobrepassen l'estricte camp d'acció personal.
Camp aquest, el de l'acció personal, que a més de ser l'únic que tenim a l'abast és el que ens protegirà dels dubtes i les incerteses. Si hi ha previsió de temporal convé amarrar bé la barca!
Per això, ara mateix, crec tenir treballat i clar el meu posicionament: tan sols m'interessa una democràcia participativa, que conrei la transparència i cooperació entre les persones i les comunitats. De tal manera que l'aplicació de solucions a presumptes problemes resulti derivada de la negociació i el consens.

1 comentari:

Josep Ll. ha dit...

Estic d'acord que cal repensar el model territorial de serveis del món local a Mallorca. El sentit identitari és molt fort. Mostra d'això és quan un sent que un carrioner o llorencí no són el mateix. Un fenomen que s'ha exemplificat en múltiples vessants (partit polítics, serveis sobre dimensionats,...).

Una de les causes d'aquest desgavell és la inexistència d'un mapa comarcal mallorquí. De facto és Manacor, però això no ha impedit que cada municipi és cregui menys que el veí si no té això o allò.

Per altre banda, per major democràcia local i atenció de proximitat seria molt positiu reformes locals, com la creació de Entitats Locals Menors (EMD a Catalunya) en cada nucli de població amb prou sentit identitari, com per exemple Son Carrió o Porto Cristo.

J.L
Tècnic Local.