Coques menjades....?

Falta encara un acte del programa, i no és petit el repte!. Esqueix Teatre, amb dramatúrgia i direcció de Joan Gomila, ha d'escenificar “Flor de card” de Salvador Galmés. Després es tancarà la temporada de festes. Com si la Mare de Déu dels missatges tanqués l'any festiu, de la mateixa manera que ho fa amb l'any agrícola.

Rebatré el clau. Malgrat el cas que acostumen a fer, hi tornaré insistir...potser és desinformació derivada de la formació però encara crec que les festes populars fan part del missatges subliminars que, sense voler, donam als nostres fills.
Com totes les altres manifestacions de la cultura popular constitueixen “lliçons de ciutadania”, de la mateixa manera que ho són els valors personals i els compartits per la comunitat. Tot forma o deforma. Educa en un sentit o altra. Per això crec que, de ses festes, i de totes les decisions que afecten a la comunitat, se n'hauria de parlar.

Parlar-ne no vol dir convocar les entitats de la localitat perquè ajudin a omplir el programa mig embastat. Parlar-ne vol dir arribar a la rel. Saber el que desitja la comunitat i aplicar el desig de la majoria.

Parlar-ne vol dir jugar amb les cartes destapades. Implica transparència. Implica conèixer el cost de cada acte i poder opinar.

No ho sé. Segurament el poder no té “obligació legal” d'anar més enllà del que ja es fa. No ho discutiré, però la proposta va en un altre sentit.

Som relativament pocs, vull dir que encara és possible la recerca de la participació directe i tenim un Govern local “progressista”, en teoria “obert” als interessos i sensibilitats reals de la col·lectivitat.

Les festes, d'altra banda, és un tema dolç. Malgrat sigui font de comentaris diversos aquests no resulten enverinats, perquè la festa és festa i ningú s'hi juga el sou -i molt pocs una part del calaix-. Vull dir que en el tema “festes”, com en tots els altres, l'emoció governa la raó, però en general és una emoció desinteressada, laxa.

A més, a la vila, gaudim de dos paradigmes festius, Sant Llorenç i la Mare de Déu. Tal vegada el primer resulti més “espectacular”, amb més capacitat d'atracció de la gent externa i de la premsa, amb pressuposts municipal i... més cotxes, més gent, més negoci, més vomitats, més.... El segon molt més discret i econòmic però amb una participació local tan alta, o més, que la que hi ha a la festa major...

Quin tipus de festa vol la comunitat?

Però a més, hi ha altres festes “patronals” als altres nuclis de població. Hi ha ha festes de cap a cap d'any...

Com es fa la distribució pressupostaria?, segons la població?, segons aportacions al calaix que és de tots?

Quins criteris s'utilitzen per acceptar o rebutjar determinades propostes? Qui pren les decisions?

Si no hi ha res a amagar, per què no se'n parla?. ¿Per què no hi hauria d'haver criteris clars i transparents en tots els apartat que conformen la festa?

Les preguntes , a partir d'ara mateix, faran part de les que es guarden en el calaix que porta l'etiqueta “sense resposta”. Però m'hauran ajudat a reflexionar, a clarificar idees: M'agradarien unes festes locals més consensuades

.