Arrel corcada

Tot son maneres de veure les coses. Cada persona en te la seva que, a més, pot variar segons dies i circumstàncies. Avui estic espès i gris.

Ara mateix consider que la nostra comunitat, la llorencina, potser tengui una arrel corcada. No és una arrel qualsevol, és l'arrel mestre del desenvolupament. L'arrel que ens porta, o no, a ser una mica millors de generació en generació. Faig referència a l'arrel de l'educació que, a la llarga, ha de suportar la cultura i, també, el desenvolupament econòmic i social d'aquest raconet d'illa

No he tingut ocasió de constatar el que passa a sa Coma o a Son Carrió però el que passa a Sant Llorenç resulta preocupant. Amb motiu de la calenta polèmica del TIL i de la LOMCE he anat a tres reunions i a diverses marxes de suport i, si es descompten mestres i familiars directes d'aquests, s'ha de reconèixer que els pares presents a tals actes foren ben poquets (quatre arreplegats dirien els altres).

Despreocupació, autosuficiència, poca fe en el valor de l'educació, desesperança...no ho sé esbrinar. A més de no creure-hi som ben desconeixedor de possibles solucions miraculoses, però alguna cosa s'hauria de fer. Si mes no, parlar-ne. Altrament seguim el mal camí del menfotisme. 

On ens pot portar?. Segurament a la inconsciència en el sotmetiment a les voluntat alienes del consum, del mercat o dels patrons.

De qui és la responsabilitat? Tampoc ho tenc clar, potser s'hauria de parlar de responsabilitat compartida... De l'Ajuntament, del poder polític, no ho és, ja que no hi tenen competències directes, malgrat afecti a la comunitat que representen. Tampoc no ho és dels mestres que fan les seves hores de la manera millor que saben i poden, i encara més, a canvi d'un sou. I tampoc no deu ser dels pares que, fruit de les circumstàncies, pensen que amb la botiga de voramar i tres o quatre cases llogades els seus fills viuran com a reis del mambo. 

Si, esta bé. Seguirem el costum. Que ningú assumeixi cap responsabilitat...tanmateix!

Sabeu què?, continuarem fent el que hem fet fins ara. L'Ajuntament, com a tal, potser alguna declaració formal, i res. Els mestres es posaran camisetes verdes, intentaran tapar forats i reclamaran atenció i suport dels pares. Els pares diran un definitiu “ja esta bé!” (i potser hi afegiran alguna expressió despectiva vers els mestres; saps que va passar l'altre dia?...). Els infants intentaran passar-s'ho bé o es desesperaran, fins que es conformin, si veuen que no arriben on els pares, o ells, consideren que han d'arribar.

I adesiara alguns també ens posarem la camiseta verda per evidenciar el nostre posicionament i si s'estrevé, que no tinguem altres feines ni maldecaps, sortirem al carrer en to festiu per protestar contra qualsevol Franco qui hi hagi fora del nostre abast. I, a més, parlarem malament del Govern! (sigui el que segui).
Jugada perfecte!. Un "fer com si" ens importés una educació pública i de qualitat per als "nostres fills". Podrem dir que hi érem i ens sentirem partícips de les "camisetes verdes", ho podrem contar i , si no som del grup "jo, jo...i jo" haurem tranquil·litzat les consciències. Res més fàcil que donar al culpa als altres de les nostres incapacitats i insatisfaccions. (Llàstima d'aquells mestres que han invertit part del seu sou en l'escomesa!)

Mentrestant el corc es sadolla...