Escola
Desconcert, confusió...desànim. Com
abans?, segurament bastant pitjor.
Diuen que les proves de força contra
l'Estat, on els que protesten hi posen el sou i els que manen no hi
posen res -si no es converteixen en capgirades polítiques, es clar!-
tenen poques possibilitats d'arribar a bon port.
També diuen que res es pot imposar, a
la força, a una altra persona. Bé ho saben els directius de les
empreses que treballen el convenciment i l'afiliació dels seus
empleats. Les ordres imperatives, l'ús de la por -d'altra banda arma
ben poderosa-... tan sols aconsegueixen un llanguit “fer com si”
Cal reconèixer que si la Conselleria
d'Educació pretén -com han dit veus ben autoritzades- desprestigiar
i carregar-se l'escola pública no ho fan gens malament. Es clar que
en ser en el cap -vull dir les eleccions- comptarem les voltes! I
sabrem on som.
Però vist des de la distància sembla
que la cosa no gira gaire bé. ¿Quines activitats fan els pares -en
general- per mostrar el seu suport als mestres en el procés de
desprestigi? ¿Es treballa un apropament pares-mestres? ¿Quin paper
hi hauria de jugar la comunitat local? ¿Som conscients, els
llorencins, del que ens hi jugam?
--
Sant Antoni
Fa quinze dies que és passada la festa
i encara se'n parla: que si el talaiot, que si els trons, que si
paraules, que si han dit que havien dit, que si cavalls nerviosos o
no dominats...
¿Creis que arribarà un altre Sant
Antoni sense que Ajuntament, Sobreposat i Parròquia s'asseguin i en
parlin? ¿Per què ens consta tant arribar al consens que sembla que
hi ha a altres indrets? (Potser ens agrada més el “laisez faire”
fins arribar a la situació serverina?)
--
Plenari
Feia temps que no hi anava. Els 23 de
gener havien de tractar el tema “Declaració dels símbols
d'interès local i a favor de la llibertat d'expressió” a una hora
assequible i atès el bullit interessat que ha muntat el Govern vaig
optar per guaitar-hi. Deu ser un, necessari, posicionament polític
perquè realment la quatribarrada, des de que fa part de l'escut
local, ja deu ser “símbol d'interès local”.(I no és d'ara! ja
consta a la porta del cementiri vell (1910) quan aquí canviaven de
batle cada dos per tres i a Madrid hi campava el bipartidisme derivat
de la crisi monàrquica)
Viure un Plenari des de la grada,
encara que no aporti res a nivell personal, fins i tot pot resultar
divertit: de banda la relativa curiositat dels vots, propostes
atropellades, jocs de desinformació, palla vella (molta), egos (que
malgrat es pronuncia igual no són egües)...
¿No es podrien trobar, entre tots,
sistemes més eficients de gestió? ¿Per què deu espantar la
transparència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada