Qui se'n farà càrrec?

Sorgí la qüestió a “Que en trobau?” de Card.cat (17.12.2014). El número de respostes podria evidenciar manca d'interès, però també certa desesperança.

Darrerament el servei d'electricitat a les cases llorencines -que tothom paga religiosament perquè si no te'l tallen sense miraments- mostra greus deficiències tant per les continues interrupcions com per les baixades de tensió. Fets que poden provocar, i de fet han provocat, nombrosos perjudicis que van des de la pana dels electrodomèstics més sensibles a la pèrdua de feina amb qui treballava, per exemple amb ordinadors o màquines industrials.

La deriva del S.M.O.E.

Assenyala Maturana que s'aprèn reflexionant amb altres i deu tenir part de raó, perquè si en Tomàs no m'hagués convidat a fer la presentació del reportatge “Les mestres de la República” segurament encara no hagués reverdit a la memòria la vella i oblidada experiència del SMOE.

Entre altres coses, el dia de l'esmentada presentació, vaig assenyalar que, com a comunitat, no havíem destacat pel nostre interès vers el sistema escolar, ni l'educació en general.

Fonamentava la opinió en tres fets concrets:

Via verda

“Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent”.

Ho canta magistralment Maria del Mar Bonet en una vella cançó, i es podria aplicar perfectament a la “Via verda”.

Inaugurada fa poc, -segons el diari amb bona part del públic amb presència de persones afiliades al Partit que governa-, ens podrà agradar més o manco: pel paisatge, pels arbres sembrats, pels racons, per les senyalitzacions...i hi podrem passejar de forma més manco habitual; però no se ben be si la qüestió és valorar com ha quedat o l'ús que se'n fa.

Demanàrem un mitjà de transport ecològic i sostenible que pogués cobrir les necessitats de les persones que viuen a la zona de Llevant i ens han encolomat una “Via verda” per anar a passejar!. No. No era això!