1 de des. 2014

Via verda


Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent”.

Ho canta magistralment Maria del Mar Bonet en una vella cançó, i es podria aplicar perfectament a la “Via verda”.
Inaugurada fa poc, -segons el diari amb bona part del públic amb presència de persones afiliades al Partit que governa-, ens podrà agradar més o manco: pel paisatge, pels arbres sembrats, pels racons, per les senyalitzacions...i hi podrem passejar de forma més manco habitual; però no se ben be si la qüestió és valorar com ha quedat o l'ús que se'n fa.
Demanàrem un mitjà de transport ecològic i sostenible que pogués cobrir les necessitats de les persones que viuen a la zona de Llevant i ens han encolomat una “Via verda” per anar a passejar!. No. No era això!
Tal vegada es podria acceptar un altre mitjà amb un consum més ecològic que no un tren amb motors de gasoil.
Tal vegada es podria acceptar un passeig com a complement, una vegada solucionats els problemes de mobilitat...
Però en cap cas un passeig substitutiu del “per a què” es demanava el tren.
Sempre partint de la base que totes les persones que han pres decisions, ho han fet de la millor manera que han sabut, que han aplicat el seu coneixement atenent la seva lògica (sempre discutible en els cas dels servidors públics), el resultat no resulta gens afinat.
Diria més, des de la distància, sembla més una tergiversació malintencionada de les velles reivindicacions, aplicada per l'actual Govern actual, acompanyada d'una total ineptitud -o desinterès- del Govern anterior, al no saber fermar les seves manifestes i presumptes intencions.
No sé si es de rebut, ara, recordar aquella fastuosa “inauguració” de la restauració dels edificis de l'Estació. Ni tampoc recordar la mes absoluta manca d'autocrítica, en relació al tema, del “Pacte”, però la veritat es que, entre uns i altres, no tenim el que volíem tenir.
Els que puguem continuarem anant en cotxe particular, i si ha d'explotar que exploti!. I el que no puguin, continuaran flestomant els preus i el servei d'Aumasa. Idò! ...”i vos, senyor, mos dau vent!”
Es clar que, més enllà del plany, tenim una altra possibilitat de redreçar la situació: recordar el que ha passat a l'hora de dipositar el vot en una urna.

(PD, avui la premsa escrita, mostrant imatge de l'estació de Son Servera i del indicador muntat cap baix, cul alt, es fa ressò de l'estat d'abandonament de la via verda -acabada d'inaugurar!-