Ho he pogut
constatar en l'àmbit professional. I també en àmbits personal i
grupal, com a integrant d'un col·lectiu
I es que hi ha
costums que, sense adonar-nos, portam a la motxilla en forma de cua
de nissaga. Tal és el cas del que es coneix com «Doctrina
Romanones»1
que també he vist atribuït a altres personatges de la mateixa veta.
Sol resulta dolorosa
quan se'n reben les conseqüències. No tant quan s'aplica o se'n
poden treure avantatges.
Es tracta de quelcom
«tan normal» de fer tots els favors possibles als amics; de fer,
tot quan puguem, la punyeta als contraris, i d'aplicar la llei o la
norma moral establerta a tots els altres.
I com molt altres
criteris heretats que es troben a l'inconscient ho aplicam sense
adonar-nos.