Confrontants

A vegades les idees s'ennuen. 

Es el cas.

I tot per dir, sense que ningú es pugui sentir ofès, el que tots ja sabem: la discrepància, la varietat, la diversificació de mirades...amplia perspectives i ajuda a créixer.

Si, cert, és més còmode compartir amb els que t'allisen el pel. Amb uns sempre et trobes millor que amb altres, però...

Si volem créixer, haurem de sortir de la zona còmoda. Haurem de confrontar idees i negociar, i pactar.

Acordar implica cedir. I mostrar!, perquè pugui fluir la confiança.

Si volem millorar (ningú en te l'obligació!) haurem de cercar confrontants diversos.

Res de nou.

Tots ho sabem: part i contrapart, mascle i femella, dreta i esquerra, poder i oposició, Yin i Yang... Ho sabem. Però cercam dreceres per fugir-ne

Es una constant que afecta a persones físiques i jurídiques; a persones amb nom i llinatges, però també grups, entitats, associacions, ajuntaments...

Des de la perpectiva de les aportacions del coneixement no encerten. idò, ni les entitats i grups que en comptes de cercar les aportacions de diversitat, per comoditat, fan capellestes relacionals; les que prioritzen la comoditat de les persones sobre els objectius a mitjà i llarg termini.
Ni tampoc encerten els ajuntaments o les entitats que no fomenten la presència d'una oposició clara i organitzada

Habitualment, ara i aquí, la comoditat guanya a la pluralitat, la peresa al moviment, la ironia al compartir, l'orgull a la transparència...

Ens afecta a tots! (A vegades des de la inconsciència) 

(Imatge: parcial de damiarnau)