20 de nov. 2016

Moments interessants


Si allargam la vista la imatge panoràmica del paisatge ens mostra una tranquil·la immobilitat, si enfocam l'atenció en el detall que hi ha just a la punta del peus, des de la mateixa talaia estant, ens n'adonam de la riquesa vital que passa desapercebuda: una fulla que, per efecte del microorganismes es va podrint, una formigueta que tragina, una gavina que passa entre nosaltres i el vermell del sol ixent... es la paradoxa del viure. Com deia el savi Itamar, encara que no ens n'adonem les coses passen!
Si param atenció al que, sense donar-li gaire importància, mostra la premsa ens podem adonar de la transcendència del moment. D'aquests moments que resulten, sempre, transcendents i irrepetibles.

14 d’oct. 2016

A la cua d'Europa!


A l'empresa, a la majoria d'empreses, algunes vegades es viuen moments de tensió. Que si els resultats no acompanyen, que si els integrants de l'equip estan desil·lusionats, que si cada un estira la corda cap els seus interessos... Llavors es quan es convenient fer una aturadeta i, potser, aplicar la metàfora de la persona accidentada.
Efectivament quan una persona, després de sofrir un accident entra a la sala d'urgències se li aplica un protocol, implícit o tàcit, on primer s'atenen les constants vitals, i quan aquestes estan controlades, llavors s'atenen les fractures i altres necessitats.
He recordat l'anècdota llegint les notícies d'avui «Gairebé 300.000 persones viuen en risc de pobresa i/o exclusió social»

15 de set. 2016

A l'entorn del "Dia del gall"


Es una d'aquelles coses que, encara que es puguin saber, sempre sorprenen. De seguida em va venir al cap aquell interessant llibret de Watzlawick, «Es real la realidad?». Es veu que, de realitat, no n'hi ha mai una sola:
Fets:
-Intentant coordinar imatges i text del llibre de l'Escola a Sant Llorenç des Cardassar, en Rafel Duran, que gestiona el tema de les imatges del llibre amb la seva habitual pulcritud i minuciositat, em planteja un dubte: ¿si ell no recorda haver duit mai el pollastre del «dia del gall» a cap dels seus mestres, -si es recorda d'haver-ne duit a les monges quan era parvulet- perquè a l'apartat de l'APA s'assenyala que es va mantenir el costum fins als anys vuitanta?

12 de jul. 2016

Gestionar confiança


Fonamentalment d'ençà que s'ha popularitzar la idea que tothom viu el seu viure, és a dir que cada persona és plena i autònoma. D'ençà que s'ha assumit que, tanmateix tothom fa el que considera que s'ha de fer i que vivim en mons interpretatius on una determinada «realitat» potser llegida de moltes maneres. D'ençà que es coneix que les imposicions, que poden ser autoritàries, comprades o seduïdes, a la curta o a la llarga porten a la confrontació, perquè tothom «s'oposa al que s'imposa». Des de que aquests conceptes bàsics s'assumeixen com a propis. Des d'aquests complexe, a històric i precís moment, se sap que la gestió de la confiança és la més útil, eficient, permanent i vàlida de les gestions.

5 de juny 2016

Batalles perdudes

Malgrat adesiara ens resulti més còmode i plaent apuntar-nos a una idea compartida (progressista, conservadors, excursionista, futboler...) tots sempre som una mica de tot.
Canvia el grau, la intensitat de la dedicació, la preocupació i el gaudir dels resultats. Així la banda pragmàtica, la dels resultats a curt termini, mostren resultats inequívocs, sé si m'agrada, o no, el gelat de xocolata que assaboreixo; sé si aconsegueixo a no, rebaixar uns segons en la realització de la meva carrera matinal...
En canvi el vessant idealista, el dels resultats a llarg termini, sempre resulta més boirós i controvertit. Com i quan sabré si el gelat de xocolata afecta el meu sistema cardiovascular?.  Quin és el cost que he de pagar, per exemple, a nivell social i familiar per compensar el plaer de reduir els segons de la carrera?.

28 d’abr. 2016

Enyorances


Tan sols existeix l'ara, el passat ja és passat i el futur resulta incert. Assumir tal evidència no resulta fàcil, implica cost i esforç. Les experiències del passat, tal vegada deformades pel desig, apareixen en forma d'enyorances que, inevitablement condicionen el pensar actual.
Potser per això, en l'actual rol d'editor de Card.cat hi apareixen imatges d'aquells primers anys de realització mancomunada de Flor de Card.
Temps, tècniques, persones, interessos...tot és diferent, però, en el fons, algunes de les preguntes resulten ben semblants. Preguntes que empenyen les enyorances. Com és ara:

13 d’abr. 2016

El favor


Altre temps m'hagués indignat. Ara sé que es difícil lluitar contra les improntes culturals i que d'aquestes nostres improntres és allò de «que cada un pregui per a ell i déu per a tots».
Però l'amiguisme, tractar amb singular i desequilibrada deferència les persones conegudes, pot resultar comprensible, lògic, humà...i tot el que s'hi vulgui afegir, però en el fons no deixen de ser un abús i una desconsideració vers les altres persones.
Faig referència als «favors» que per «amistat» alguns demanen i altres concedeixen. Favors que van des de guardar seients en un espectacle públic fins a la priorització en la col·locació d'un parent en un lloc de feina, o fer els ulls grossos davant determinades situacions.

6 de març 2016

"Una residència!"


Adesiara s'assenyala que el desconeixement nodreix desconfiança que, a vegades, es transforma en por. Podríem aprofundir aportant múltiples exemples, des dels papers formals (molta gent es posa nerviosa al rebre una comunicació amb un afegit amenaçant) a les inofensives serps mallorquines (por ancestral i heretada)
Es així que la informació, si més no una part de la informació, resulta bàsica per al benestar personal. Ho sap tothom. Fins i tot les grans empreses que accepten la recomanació de la vella Europa de posar preu, origen, components...als aliments que es despatxen a botigues i restaurants.
Però vet aquí que a l'entorn social no passa el mateix. Ningú s'entreté, per exemple, a explicar els cost ni les característiques dels serveis a la comunitat.

7 de febr. 2016

S.Galmés i R.Llull


L'autora1 ho posa en el pensar de la princesa Yu: »No hi ha mai una sola realitat, més aviat tantes com interpretacions es puguin fer d'una mateixa situació»
Es una manera d'explicar que. tal com assenyalen les darreres aportacions de la ciència conegudes, els humans vivim en mons interpretatius, que omple de contingut aquella coneguda sentència de R. Echeverria: «Tot el que es diu, es sempre dit per algú».
L'estranyesa derivada del «descuit» d'alguna cita al nostre Mn. Salvador Galmés en aquestes primeres manifestacions del «Any Llull» que ens van arribant (Anotacions del Calendari de l'OCB, entrevista al Dr. Gabriel Ensenyat, notes bibliogràfiques dels article de la Revista Pissarra...) queda així justificada.

13 de gen. 2016

Manipulació subtil i constant


Quan un se n'adona es quan li puja la sang a la cresta!. Adesiara és casual, puix la manipulació és tan subtil i constant que ens l'empassam i la incorporam al ser sense que la consciència hi intervengui. Llavors diem/pensam «es normal» quan en realitat es mentida podrida, com anomenar joana a la marededéu
L'atzar pot mostrar, però adesiara, alguna esquerda que possibilita l'entrara d'una mica de llum com passà el dia del Reis i també jornada futbolera de Copa.
Mig endormiscat mirava passar imatges a la televisió i va arribar el moment dels esports..tan sols sortiren dies notícies, la d'un partit ja jugat... i una referència als entrenaments del Reial Madrid!!
En definitiva per a la televisió castellana, centralista i que pagam entre tots era més important i més «notícia» l'entrenament d'un equip que per una injustificable errada de control havia quedat fora de la copa que els partits dels altres catorze equips que tenien partit pendent.