Quan un se n'adona
es quan li puja la sang a la cresta!. Adesiara és casual, puix la
manipulació és tan subtil i constant que ens l'empassam i la
incorporam al ser sense que la consciència hi intervengui. Llavors
diem/pensam «es normal» quan en realitat es mentida podrida, com
anomenar joana a la marededéu
L'atzar pot mostrar,
però adesiara, alguna esquerda que possibilita l'entrara d'una mica
de llum com passà el dia del Reis i també jornada futbolera de
Copa.
Mig endormiscat
mirava passar imatges a la televisió i va arribar el moment dels
esports..tan sols sortiren dies notícies, la d'un partit ja jugat...
i una referència als entrenaments del Reial Madrid!!
En definitiva per a
la televisió castellana, centralista i que pagam entre tots era més
important i més «notícia» l'entrenament d'un equip que per una
injustificable errada de control havia quedat fora de la copa que els
partits dels altres catorze equips que tenien partit pendent.
A la televisió
pública!, a la de tots!.
Una eina que no és a mans del professionals si no del poder centralitzador.
Dies després es
repetia l'eixida. El mateix dia que hi havia el judici pel cas Nos a
Palma la nostra televisió pública enfocava, prioritzava, altres
judicis també transcendents però sense calat reial. Idò!
Si hagués passat en
una cadena privada, la manipulació seria la mateixa, de fet no paren
de manipular, però el sentit, la finalitat seria un altra. Tractar
els condicionants ètics, estètics i manipuladors que haurien de
tenir les cadenes privades de televisió, que entren a casa sense una
prèvia inscripció seria, però, un altre tema.
I de la consciència
es passa a la generalització. Adesiara coneixent un tros es pot
intuir la totalitat. Si això passa amb un gran negoci, però
relativament intranscendent (vull dir que es pot viure perfectament
sense ser afeccionat), com és el cas del futbol, ¿que no passarà
amb les coses realment transcendents?, com l'educació, la sanitat,
els pressupostos...i totes aquelles coses que, vulguem o no vulguem,
en afecten?
Tan sols coneixem el
que volen que coneguem. Ens mostren una realitat retallada a
conveniència
Ah!, ja se sap!, son
les regles del joc!, ho fa tothom!, sempre s'ha fet així...
Podrien ser intents
de justificació. Però ja no serveixen.
He demanat als Reis
una altra tipus de dirigents, Uns que no manipulin a la seva
conveniència i que, si mes no, acceptin una diversitat amb igualtat
de condicions.
No n'hi ha cap?. Idò
el que més s'hi apropi!
Imatge: Engranatge de sínia (també pensat per donar resultats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada