Enyorances

Tan sols existeix l'ara, el passat ja és passat i el futur resulta incert. Assumir tal evidència no resulta fàcil, implica cost i esforç. Les experiències del passat, tal vegada deformades pel desig, apareixen en forma d'enyorances que, inevitablement condicionen el pensar actual.

Potser per això, en l'actual rol d'editor de Card.cat hi apareixen imatges d'aquells primers anys de realització mancomunada de Flor de Card.

Temps, tècniques, persones, interessos...tot és diferent, però, en el fons, algunes de les preguntes resulten ben semblants. Preguntes que empenyen les enyorances. Com és ara:

El favor

Altre temps m'hagués indignat. Ara sé que es difícil lluitar contra les improntes culturals i que d'aquestes nostres improntres és allò de «que cada un pregui per a ell i déu per a tots».

Però l'amiguisme, tractar amb singular i desequilibrada deferència les persones conegudes, pot resultar comprensible, lògic, humà...i tot el que s'hi vulgui afegir, però en el fons no deixen de ser un abús i una desconsideració vers les altres persones.

Faig referència als «favors» que per «amistat» alguns demanen i altres concedeixen. Favors que van des de guardar seients en un espectacle públic fins a la priorització en la col·locació d'un parent en un lloc de feina, o fer els ulls grossos davant determinades situacions.