El favor

Altre temps m'hagués indignat. Ara sé que es difícil lluitar contra les improntes culturals i que d'aquestes nostres improntres és allò de «que cada un pregui per a ell i déu per a tots».

Però l'amiguisme, tractar amb singular i desequilibrada deferència les persones conegudes, pot resultar comprensible, lògic, humà...i tot el que s'hi vulgui afegir, però en el fons no deixen de ser un abús i una desconsideració vers les altres persones.

Faig referència als «favors» que per «amistat» alguns demanen i altres concedeixen. Favors que van des de guardar seients en un espectacle públic fins a la priorització en la col·locació d'un parent en un lloc de feina, o fer els ulls grossos davant determinades situacions.

Tal vegada m'indignava perquè, aquest, va ser un tema que em va portar molts mal de caps en el llarg període laboral. Rompre la barrera del presumpte amiguisme sempre te un cost.

No hi ha gaire maneres de fer funcionar la màquina relacional: o s'actua per criteris o s'actua per amiguisme. Es pot aplicar a la política, a l'empresa, al mon associatiu...

L'altre dia en Pau a Card.cat citava una frase de de W. James «Quan hem de fer una selecció i no en feim cap, ja feim una selecció» que evidenciava que no és possible ni l'asèpsia ni la neutralitat ni la no comunicació o estem aquí o allà.

Resulta cert que, poques vegades, es troben blancs purs o negres purs. Que solem navegar en els grisos dels espais fronterers, on tot és discutible, però... segurament la mateixa certesa podem aplicar, sense gaire possibilitat d'errada, que al fer un favor a un amic, en les disputes d'un mateix objecte o cosa, inevitablement causam un perjudici a una altra persona.

Posaré dos exemples un d'esbarjo i un altre de laboral.

Suposem una situació imaginària, som el primer en entrar a l'Espai 36 un dia de «entrades exhaurides» i que mentre els altres es saluden aprofito per estendre una teringa de mocadors sobre els seients de la setena fila mentre els meus amics acaben de fer la birra en el cafè. Faig un favor als meus amics, claríssim! però alhora obligo a determinades persones a seure a les files de darrera o a separar grups o a... amb els mocadors estic envaint el dret de col·locació de les persones que van arribant.

Un altre, també imaginari, de laboral. Suposem que faig part d'un grup de selecció de personal. Diverses persones van passat diverses proves, i al final, per ser un procés obert, transparent i, a més, vigilat de prop per les forces sindicals, resta un llistat de noms, amb les pertinents puntuacions. Si un «amic», que te el seu parent en el número cinc, demana que es col·loqui tal parent en funció de deutes o compromisos antics i s'accedeix a tal petició, automàticament es fa una injustícia als quatre opositors que eren abans a la relació.(I no en parlem si els processos no són transparents o si es dibuixen per afavorir determinades persones!)

Sempre els «favors» a una persona determinada, provoquen perjudicis a uns altres. No hi ha més possibilitats!

En el fons són les típiques situacions de «barra» o d'abús d'uns sobre uns altres.

Tanmateix, tothom ho fa, no te importància...podrien excuses justificatives dels que fan el joc o en surten beneficiats; però l'amiguisme, s'apliqui on s'apliqui, no deixar de ser un abús on sempre hi ha persones que hi surten guanyant i d'altres, també persones humanes, que en surten perjudicades.