Fonamentalment
d'ençà que s'ha popularitzar la idea que tothom viu el seu viure,
és a dir que cada persona és plena i autònoma. D'ençà que s'ha
assumit que, tanmateix tothom fa el que considera que s'ha de fer i
que vivim en mons interpretatius on una determinada «realitat»
potser llegida de moltes maneres. D'ençà que es coneix que les
imposicions, que poden ser autoritàries, comprades o seduïdes, a la
curta o a la llarga porten a la confrontació, perquè tothom
«s'oposa al que s'imposa». Des de que aquests conceptes bàsics
s'assumeixen com a propis. Des d'aquests complexe, a històric i
precís moment, se sap que la gestió de la confiança és la més
útil, eficient, permanent i vàlida de les gestions.
Però, ai las!,
gestionar confiança resulta, sempre, laboriós. I justament per
això, difícil i poc habitual, puix implica:
-Disposar de metes i
conceptes clars, inequívocs, treballats.
-Parlar, pactar,
consensuar.
-Coherència interna
en l'aplicació del propis criteris.
-Fer seguiment
acurat del resultat de les decisions preses.
-Flexibilitat per
aplicar les mesures correctores adients.
-Humilitat suficient
per detectar i admetre les pròpies errades.
La reflexió sorgeix
derivada de la
retirada
de les tres àrees d'aportació que, a la vegada eren
l'alternativa a la recollida selectiva dels antics punts de recollida
del fems de les cases rurals, i que, segons la mirada, es podria
entendre com un intent de gestionar confiança: amb l'equipament de
les tres àrees d'aportació les cases de fora vila faran tria
selectiva del fems.
En tot cas un
sistema de gestió de confiança sense un treball previ d'informació
i un altre posterior de seguiment, talment com segurament passa amb el conjunt
de la recollida selectiva dels particulars.
No sé si el camí
triat, la retirada de les àrees d'aportació, és el més lògic,
eficient, i equitatiu. En tot cas, de moment, com diuen a castella, «muerto el
perro se acabó la rábia». Si es fa seguiment, el temps determinarà l'encert de la decissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada