20 de nov. 2016

Moments interessants


Si allargam la vista la imatge panoràmica del paisatge ens mostra una tranquil·la immobilitat, si enfocam l'atenció en el detall que hi ha just a la punta del peus, des de la mateixa talaia estant, ens n'adonam de la riquesa vital que passa desapercebuda: una fulla que, per efecte del microorganismes es va podrint, una formigueta que tragina, una gavina que passa entre nosaltres i el vermell del sol ixent... es la paradoxa del viure. Com deia el savi Itamar, encara que no ens n'adonem les coses passen!
Si param atenció al que, sense donar-li gaire importància, mostra la premsa ens podem adonar de la transcendència del moment. D'aquests moments que resulten, sempre, transcendents i irrepetibles.
Així:
El trist espectacle dels socialistes ens mostra una lluita conceptual. ¿S'ha de prioritzar la força del grup o s'ha de respectar la llibertat de les persones?. Al vell criteri de la imposició de la majoria -que superava, no s'ha d'oblidar, en diversos i variats entorns la imposició de la voluntat d'una única persona que «dictava» ordres i criteris- s'hi oposa el nou concepte de «plenitud de les persones» aportat pels nous coneixements de la biologia i la neurociència. La imposició es substitueix - s'hauria de substituir- pel respecte i el conseqüent i laboriós treball de recerca de consens.
El focus d'aquesta lluita conceptual no és dirigeix, solament, vers els socialistes, afecta a famílies, grups i entitats d'entorn local, les que són al nostre abast!.
Altres aspectes, d'avui mateix i referits al passat, ens mostren el gran marge de possibilitat de millora. Des de l'anècdota d'aquella persona que s'enfronta a la possibilitat de presó per haver evidenciat que, si hagués desitjat, s'hagués pogut carregar la cúpula de poder de l'Estat, fins a les presumptes confessions de l'expresident Suárez a la senyora Prego ens mostren tant la feblesa com la manipulació i podridura del Sistema que, adesiara, consideram encertat, únic, bo... o, en tot cas, inevitable.
Els detalls i les informacions derivades de l'exhumació dels cossos de la Fossa de Porreres -recordem-ho per exigències de la justícia Argentina!- mostren, entre moltes altres coses, la despietada crueltat que, segurament també empesa per l'ambient, varen mostrar els nostres mateixos avantpassats i veïns. Unes circumstàncies que aporten aprofitats i víctimes. Uns aprofitats que encara gaudeixen de reconeixement públic, i unes víctimes que, sense reconeixements ni reparació, romanen sota la pesada llosa del silenci derivat de la por i, també, de l'interès d'aquells aprofitats.
I tot sense entrar amb altres lloses que amarren el present com, si mes no de forma aparent, l'inexistent fracàs escolar i la violència masclista que es pretén apaivagar amb gestos visuals com son els minuts de silenci.
No resulta gens estrany que, amb tot el que es pot veure i contrastar, siguin necessàries les eines d'intoxicació: notícies fora del nostre abast, entreteniments diversos i escampar encens.