En
Rafel va fer pública la pregunta i es va donar, de forma immediata
un talabastaix, sempre relatiu, de respostes, totes en la línia de
reconèixer, alabar i mantenir la feina feta fins ara.
Segurament,
un dia o altra, en Rafel farà pública la seva interpretació de tot
plegat.
Tal
polèmica virtual em va portar a fer anàlisis comparatives i a
recordar la llarga línia de col·laboracions, primer amb «Flor de
Card» i ara mateix amb «Card.cat».
Realment
poques vegades es te indicis clars de la repercussió de la feina que, en aquests tipus de mitjans, hom
fa. De fet, i com no podia ser d'altra manera, fem l'acció de redactar una opinió o un comentari
perquè ens agrada fer-la. Tothom fa el que considera que ha de fer.
No
hi ha, idò, ni un conveni, ni un cap que que posi preu a la feina
feta.
Ni anam a cercar la possible transcendència de la nostra
feina: no fem enquestes de valoració, ni autocrítica compartida, ni propostes de millora...
simplement fem.
Si se'm permet un símil futbolístic seria com jugar
un partit de costellada, sense costelles, entre amics i coneguts on
cada un hi porta les seves motivacions i habilitats -en aquest cas, de banda el temes comuns de
llengua i localisme-, però sense tampoc parlar-ne ni donar-li gaire
importància.
Malgrat això, ara,
a diferència de l'època de «Flor de Card», es poden consultar unes
estadístiques que orienten sobre «visites» -no sobre lectures- que
et donen una lleugera opinió sobre tendències.
Aquesta
possibilitat presenta, però, si mes no, dos perills. Primer un tema de certesa; ja se
sap l'odre de les enganyifes: la mentida seguida de l'engany i
després l'estadística; és a dir, fiabilitat, poca.
El
segon perill, que actualment ens empara a tots i a tots els nivells,
és posar l'accent sobre el número -avui hem rebut 323 visites!- en
comptes de enfocar l'eficàcia, la utilitat final; aspecte que,
d'altra banda, sols es pot conèixer si es demana opinió als usuaris
( i això implica coneixements i feina).
La
pregunta del seguidor d'en Rafel, em va despertar, però, certa
curiositat. Ell sap que, en general una determinada imatge és
«visitada» per un determinat i variable ventall de persones, moltes
de les quals no diuen res però una petita part hi posa un «m'agrada»
o la comparteix, possibilitant així més entrades. Les estadístiques
del suport tecnològic de Card.cat, si mes no pel inexperts, no
resulten tan afinades.
Per
afinar una mica vaig aplicar l'enginy de publicar una notícia
enllaçada en un dels meus blocs... i a esperar, com si es tractàs
d'una d'aquelles barraques de beurada d'un temps.
Els
resultats varen ser, més o manco els prevists. L'estadística del
Card.cat, en aquest cas concret assenyalà 33 «visites». Les dades
estadístiques del bloc n'assenyalaven 6 que venien del Card.cat.
Es a
dir, si es comptabilitzàs l'eficiència de la feina feta, comparant
les hores de feina en la elaboració del «post» amb presumptes
lectures «reals», no arribaria ni a preu de patató.
La
conclusió és clara, si t'agrada fes-ho, però no n'esperis res de
la feina feta!. El plaer, com en el cas de la utopía de la vella Ítaca, és en el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada