Un altre anàlisi. Què en trobau?

Certament no hi estem habituats a passar comptes de les nostres feines. Ens deixam guiar per la intuïció (potser estaria bé que....), decidim i fem; convençuts de que la nostra proposta és la bona. Passa a tots els camps i nivells, exceptuant-ne, potser els treballs científics (puix al no confirmar-se la hipòtesi obliga a trescar altres viaranys).

A Card.car no passem comptes. Som com els pagesos vells que, conscients de la improductivitat de la terra continuen treballant-hi amb l'excusa del plaer, de fer quelcom o de fidelitat a l'herència rebuda.

Quan pica la curiositat, hom enfoca i mira, analitza i en treu les seves conclusions, sempre obertes al comentari contradictori.

De bacteri i serpetotes

Si més no resulta curiós. Es donen determinats casos de flagrant ineptitud; la gent ho comenta -a nivell de queixa i amb la boca petita- però no passa res. Com si el fet d'assumir responsabilitats fes part d'una altra galàxia. -Bé, hi que hi farem!.
Darrerament s'han donat dos successos, en el nostre entorn que, per la seva transcendència posterior  semblen singularment greus. Gairebé recorden, a un altre nivell, aquella onada d'especulació -on uns quants espavilats, amb el suport de la llei, varen prendre el pèl a un bon grapat de pagesos- que afectà a la ruralia en els anys noranta del segle passat.
Faig referència als casos, ara famosos, de la Xylella fastidiosa i dels que anomenen «serps introduïdes».