5 de jul. 2017

De bacteri i serpetotes

Si més no resulta curiós. Es donen determinats casos de flagrant ineptitud; la gent ho comenta -a nivell de queixa i amb la boca petita- però no passa res. Com si el fet d'assumir responsabilitats fes part d'una altra galàxia. -Bé, hi que hi farem!.
Darrerament s'han donat dos successos, en el nostre entorn que, per la seva transcendència posterior  semblen singularment greus. Gairebé recorden, a un altre nivell, aquella onada d'especulació -on uns quants espavilats, amb el suport de la llei, varen prendre el pèl a un bon grapat de pagesos- que afectà a la ruralia en els anys noranta del segle passat.
Faig referència als casos, ara famosos, de la Xylella fastidiosa i dels que anomenen «serps introduïdes».


Fa anys, molts anys, que es varen començar a morir ametlers per devers sa Torre Nova. Segurament tant els polítics com els tècnics de la Conselleria devien gaudir de vacacions, perquè atenció i recursos, pocs. -No saben ben be que passa, sembla que és un fong que ja era a la terra... El secall a les branques van haver d'arribar a les oliveres i als ametlers de terra endins perquè se n'hi fes cas. Llavors la lògica reacció humana, el costum universal de donar la culpa als altres.-Tot neix en aquell planterista que hi ha a la carretera des Port... I qui dies passa anys empeny!.
Ara quan ja no te remei, quan els ametlers morts arriben a Algaida, venen tècnics d'Europa, aquells que manen les subvencions, i diuen que el planterista no en te la culpa -però el mal ja és fet!- i que el tema s'haurà d'agafar seriosament. Sembla que ara mateix la discussió es centra en si s'han d'arrabassar -qui els arrabassa?- tan sols els arbres malalts o també tots els que els volten.

Cas semblant ha passat amb les serpetotes. Mira que fa anys que se'n varen detectar per devers Capdepera!. Però res, els de la Conselleria encara devien ser de vacacions. Ara quan ja s'han detectat serps introduïdes a tot el Llevant de l'Illa, es publiquen tríptics informatius i s'ofereixen, en préstec, gàbies per agafar-les. Tríptics que comencen amb un definitori «no és possible aplicar un pla d'eradicació perquè no tendria èxit». Idò!. Ja t'espavilaràs!
Demanar disculpes?. Assumir responsabilitats?... Ca, barret!
No s'hi pot fer res no és el mateix que no s'hi ha fet res.

Al pensar en els casos esmentats, m'han vengut al cap unes encertades paraules d'un número de la Guardia Civil que, en to col·loquial i davant un petit incendi sofocat, va dir: «No hay ningún incendio que, cogido a tiempo, no se pueda apagar con una meadilla»
Si en els casos del bacteri Xilella fatidiosa i de les serps introduïdes, s'hagués actuat d'hora, segurament la situació, ara mateix, seria una altra.
En tot cas, les intervencions d'hora acostumen a resultar més eficients i menys costoses.