Certament no hi
estem habituats a passar comptes de les nostres feines. Ens deixam
guiar per la intuïció (potser estaria bé que....), decidim i fem;
convençuts de que la nostra proposta és la bona. Passa a tots els
camps i nivells, exceptuant-ne, potser els treballs científics (puix
al no confirmar-se la hipòtesi obliga a trescar altres viaranys).
A Card.car no passem
comptes. Som com els pagesos vells que, conscients de la
improductivitat de la terra continuen treballant-hi amb l'excusa del
plaer, de fer quelcom o de fidelitat a l'herència rebuda.
Quan pica la
curiositat, hom enfoca i mira, analitza i en treu les seves
conclusions, sempre obertes al comentari contradictori.
Aquesta vegada vain
intentar mirar el tema del «Què en trobau?». Vaig fer quatre
propostes. Dues de més locals, que atanyen a decisions del nostre
municipi (inauguració del Carrefour i peatonització de carrers), i
dues de més llunyanes, més generals que, en certa manera, defugen
del nostre abast directe o, en tot cas, la responsabilitat resulta un
tant difusa.
Val a dir, de manera
complementària, que havia demanat la no intervenció els editors de
Card.cat, puix a vegades passa, que els debats s'estableixen entre
nosaltres mateixos.
Vet aquí les
dades
Tema Dies de
consultes Total entrades M'agrada (F) Comentaris
«Carrefour» 4 123 1 1
«Tren
turístic» 7 164 - 7
«Alcoholisme» 3
67 1 3
«Carrers» 2
37 4 -
Una -de les múltiples-
possible lectura:
- En general costa a
les persones «banyar-se», manifestar opinions amb nom i llinatges a
sota, sobre tot si aquestes opinions són relatives a temes locals.
La gent guaita, però no diu res, és el vell costum de mirar passar
la gent rere els barrerons de les persianes. Veure i no ser vist. Es
el cas del «Carrefour»
Al meu entendre això
dona un ample marge d'acció a la gent que ostenta el poder.
- En tot cas ens
trobem més còmodes quan es parla de coses que defugen de la decisió
directe o potser, també, perquè superen els límits de la
indignació (Es el cas del «tren turístic»).
Sembla obvi que els
comentaris, allarguen les entrades i els dies de presència.
- Sorprenent pot
resultar la manca d'interès al definir si els carrers haurien de ser
espai per a vianants o per vehicles. Potser es considera un tema
debatut o perdut (El tema «Carrer Major» va ser específic d'una
taula rodona de Card.cat) o que no té importància.
- La conclusió
final és emblant a la del comentari «Estadístiques». S'ha de fer
el que es consideri que s'ha de fer però, adesiara, potser convé
«passar comptes» no sigui que l'energia gastada resulti molt
superior al benefici obtingut. L'exemple d'aquell que assegut sobre
una roca, rema i rema dins la mar sense moure's gens ni mica. Això
si, no es mou, però agafa musculatura i experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada