La força de la porrassa

Pel qui vàrem tastar, per simple qüestió d'edat, el Sant Llorenç preturístic, la porrassa (Asphodelus aestius) ens resulta una planta ben familiar.

D'infants jugàvem amb ella fent panxes de granot, alçant suaument el tel d'una fulla i bufant amb força. Mes tard utilitzàrem les llargues fulles per fermar, travada amb una pua d'esparreguera de cristià, les manades d'espàrecs quan ja no els podíem abraçar amb el dits de la mà...o utilitzat la tija seca, la caramuixa per fer inofensives fletxes que es tiraven amb un arc fet amb un cimal d'ullastre.

Planta de tres noms, de verda porrassa; albó quan mostra les seves flors blanques amb els pètals amb una discreta retxa morada ("d'albs albons", parlava el poeta...i alhora presumpte indicador de producció: "any d'albons, any de cavallons!"); i caramuixa quan la tija s'asseca. La caramuixa tant s'utilitzava per començar foc, com per construir canyissos per assecar figues o tomàtigues, per estirar la reixeta del galliner...

Mes tard vàrem aprendre, sense tastar-los mai, que el seus tubèrculs, la rabassa, era comestible i que, segons conten, els grecs, que no coneixien ni la patata ni el moniato, en menjaven de bullits.

Tots el que hem intentat, amb el suport de l'aixada, esvair les porrasses de la vora d'un camí sabem dels seu amor a la vida. Basta deixar una part de la rabassa, algun petit bulb, perquè en atracar-se l'hivern reneixin esponeroses.

Transitava per un dels camins de ses Sitges, concretament el que es situa a la banda de grec, aquell que antany era transitat pels hortolans de Balafi, que restà abandonat uns quants anys i que, enguany, han arreglat i asfaltat. Segurament un dia o l'altre es qüestionarà aquesta mena d'ànsia asfàltica, símbol de la urbanització de fora vila i de la priorització constant dels vehicles de rodes de goma, puix els camins també poden ser de terra i cuidats.

Deia que tansitava per aquest camí quan em va semblar veure punts d'asfalt arrabassat. De seguida vaig pensar amb les potes aferrades d'un cavall, però veien la irregularitat de les gratades, es va descartar de forma immediata una gratada de conill, m'hi vaig atracar encuriosit.

Sorprès vaig comprovar com les fulles tendres de diverses porrasses empenyien i espatllaven la homogènia i encara nova capa d'asfalt.

Verd tendral sobre negre.

Una metàfora de la força de la vida; de la lluita de la naturalesa contra l'aplicació de la tecnologia. Neteja prèvia més aplanadora i grava reguladora i cilindre compactador i després capa d'asfalt i més cilindre... idò no!; la revolta de les porrasses que reviscolen i amb la seva presència desafien les decisions de l'administració i la feina dels tècnics i menestrals contractats.

Es la imatge d'una realitat que possibilita múltiples interpretacions. Començant pel constant treball de pervivència de totes i cada una de les cèl·lules que conformen un ésser viu, en aquest cas la familiar porrassa.